Debat4el Twitter amb perspectiva de gènere: s’està perpetuant l’exclusió de les dones dels espais d’opinió pública?

  1. Alejandro Paulino Sanchez says:

    Hola, Clara.

    Abans de tot, felicitats per l’anàlisi. Totes les dades exposades al text, trobo que estan adequadament fonamentades en fonts externes. En concret, a Statista, la pròpia Twitter i Kantar Media per a les dades relacionades amb l’ús de Twitter, així com a l’estudi realitzat per Amnistia Internacional sobre l’abús online cap a les dones. També s’aporta informació sobre l’adquisició de Twitter per part d’Elon Musk, la qual cosa es va donar a conèixer a través de mitjans de comunicació mundialment.

    No trobo del tot clar l’argument. Al text veiem dades sobre l’ús de Twitter a Espanya, la seva popularitat i les característiques dels seus usuaris. També ens comenta el potencial de Twitter com a espai per a debats polítics i socials i els reptes que afronta en la separació de l’opinió pública i protecció dels usuaris de la violència en línia. No obstant això, no hi ha un argument clar relacionat amb les fonts d’informació.

    L’estructura del text és bastant correcte i la bibliografia utilitzada es troba ben citada en el format APA.

    Moltíssimes gràcies per l’anàlisi.

  2. Mariam El Kaissi Peinado says:

    Hola, Clara;

    M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi envers l’aplicació de Twitter i com és d’influent dins de l’opinió pública, ja que justament, jo personalment és l’aplicació que més utilitzo i amb la que m’expresso dia rere dia.

    Altrament, m’ha semblat molt interessant la comparativa de la utilització de l’aplicació segons el sexe, veient que hi ha una majoria bastant forta per part dels homes i, penso que justament, per aquesta diferència bastant majoritària, falta l’anàlisi envers les causes o factors que fan que sigui una aplicació més atractiva pels homes, així com la poca visibilitat que tenen les dones dins l’aplicació.

    Per la resta, em sembla un informe ben estructurat i molt complet pel que fa al principal ús de l’aplicació i els seus trets

    Una abraçada!

     

  3. Maria Padrós Parés says:

    Bona tarda Clara,

    felicitats per l’informe. A part d’aportar moltes dades, i d’interessants, has comentat que sovint ens trobem amb perfils de gent anònima que discuteix, debat i sovint insulta, a altres comptes no anònimes (figures públiques) per donar la seva opinió amb el màxim respecte. A vegades és el revés.

    Sóc usuària de Twitter, però consumidora per llegir les notícies. També he triat aquesta xarxa per fer l’informe per aquest motiu. L’utilitzo molt, però a la vegada la detesto. A vegades només cal llegir cinc minuts al dia per amargar-te i espatllar-te el dia amb opinions, com dèiem, de gent anònima i amb moltes ganes de desfogar-se amb les persones a través d’uns tants caràcters.

     

    Salutacions i gràcies!

  4. Clara Alba Mansilla Peral says:

    Moltes gràcies, Maria, Mariam i Alejandro, pels vostres comentaris.

    Després de llegir-vos i reflexionar, he decidit refer part de l’informe i afegir unes conclusions que crec ajudaran a clarificar-lo.

    Gràcies i salutacions,

     

    Alba Mansilla
    Estudiant | Grau de Comunicació
    mansillapa@uoc.edu

Debat5el “PAC 1 – Activitat 1: Audiències i algoritmes dels Social Media”

  1. Júlia Montilla Rivas says:

    M’ha agradat molt aquesta anàlisi, perquè ha vist coses, que quan tu estàs en tiktok, no t’anadores, però una vegada llegit és cert el que s’està plantejant.
    Per exemple, la categoria d’animals, sembla que no, però va tenint una importància important, i que jo personalment que consumeixo aquesta xarxa social, he vist perfectament, i t’enganxa, i continues mirant més.

    També una dada que no m’ha sorprès quines categories veuen en diferents edats.
    M’ha agradat molt!!

  2. Marina de la Rubia says:

    Bon dia, Òscar

    El teu informe és una mica diferent del que han fet altres companys pel que fa a informe sobre xarxa social.

    Primerament, he trobat a faltar més rellevància a la xarxa social que comentaves, en aquest cas “TikTok” i una explicació d’aquesta xarxa social com a introducció, per si hi hagués algú que no coneix l’aplicació o no té idea de com funciona.

    Trobo original la idea de centrar-se en dues qüestions, però també queda molt delimitat i poc resolutiu l’informe.
    És interessant la recerca externa que has fet per argumentar respostes i anàlisis a la vegada que l’enquesta personal que comentes. D’aquesta forma queda bastant argumentat.
    Respecte a explicació està molt clara i ben organitzada la informació.
    Sí que és cert que he trobat a faltar una conclusió final o opinió personal que no hi ha.

    Molt bon treball!
    Marina de la Rubia.

  3. Ana Puig-Gros Jordana says:

    Hola, Òscar!!

    He trobat molt encertat que en el teu estudi plantegessis dues qüestions sobre el teu objectiu principal, hi ha una redacció objectiva, clara i concisa. Has fet moltes aportacions de dades i xifres d’audiència amb la seva argumentació corresponent que facilita la comprensió de la redacció.

    Una cosa que jo hauria aportat seria la comparació en diferents contextos, com per exemple la comparació argumentada de les categories més virals, i més punts d’opinió com per exemple perquè creus que els qui consumeixen més la xarxa social són els menors de 18 anys.

    La citació és correcta, però hi trobo a faltar una conclusió final de tot el que has exposat.

    Has fet una bona feina, i des del meu punt de vista l’has enfocat cap a un tema important i no has globalitzat l’informe en estadístiques de tota la xarxa social.

    Anna Puiggros