Introducció
D’acord amb el nombre de persones usuàries actives, Twitter és la quarta plataforma més popular a l’estat espanyol, només per darrere de Whatsapp, Facebook i Instagram (gràfic 2). Coneguda com la “xarxa política per excel·lència”, el 54% dels seus usuaris es connecten al menys un cop al dia (gràfic 3), majoritàriament per mantenir-se al corrent de l’actualitat informativa i expressar opinions. Segons un estudi de Twitter Inc. i Kantar Media realitzat en 23 països, amb una mostra a Espanya de 1500 usuaris d’internet, dels quals 778 eren usuaris de Twitter Espanya:
- El 69% d’usuaris entren a Twitter cada dia a consumir notícies.
- El 70% considera que les notícies es difonen més ràpid per Twitter que per altres plataformes.
- El 68% afirma que poden seguir el desenvolupament dels aconteixements en temps real.
- Al 73% li agrada fer servir la plataforma per expressar la seva opinió.
Gràfic 1
Gràfic 2
Twitter ha esdevingut un indicador del pols polític i social; un espai on es donen freqüents debats davant els ulls de totes les persones usuàries, participats tant per perfils anònims, com de personalitats reconegudes del món polític i mediàtica, que sovint es traslladen des d’aquesta plataforma als mitjans de comunicació tradicionals. No és casual que el compte més seguit al món sigui el del polític Barack Obama, amb més de 133 milions de seguidors. Per aquest motiu, Twitter presenta potencialitats per ser un espai amb gran capacitat d’influència en l’opinió pública. Tal i com afirmen Anstead y O’Loughlin (2015), “Twitter es mostra com una eina especialment interessant per mesurar l’opinió pública, donat que el format de microblogging representat per aquesta plataforma possibilita que les dades de rellevància sociopolítica siguin fàcilment accessibles de forma massiva i immediata”.
Tanmateix, són nombrosos els estudis que assenyalen tant els seus efectes en la polarització de l’opinió pública, com la seva manca de compromís en la protecció de les persones usuàries de la violència digital, que pateixen especialment les dones, com ha denunciat reiteradament Amnistia Internacional.
Aquesta plafaforma de microblogging, creada al 2006 per Jack Dorsey, ha sigut font de multitut de notícies des de l’anunci de la seva adquisició per part d’Elon Musk, qui finalment es va fer amb l’empresa a finals del 2022, portant a terme polèmiques reformes internes amb acomiadaments massius que han provocat, d’entre altres, demandes col·lectives per discriminació per raó de gènere. Musk ha implementat també canvis en les polítiques de funcionament i condicions dels serveis.
Amb aquest anàlisis es pretén observar les dades objectives que caracteritzen les audiències d’aquesta xarxa, així com tractar de desgranar el funcionament del seu algoritme i llenguatge específic, tenint en compte la perspectiva de gènere.
Audiència i penetració a Espanya
D’acord amb els informes de Statista, Twitter ocupa el lloc número 14 en el rànquing de xarxes socials més utilitzades a nivell mundial, però la seva penetració a Espanya és significativament superior: és la 4a més emprada a l’estat espanyol (gràfics 1 i 2). S’observa una distribució relativament equitativa pel que fa als grups d’edat (gràfic 4), sent la franja entre 32 i 45 anys la que té major presència, amb un 39%.
Gràfic 3
Gràfic 4
Pel que fa al biaix de gènere, s’observa una presència majoritàriament masculina, amb un 62,8%, contra un 37,2% de dones usuàries d’aquesta plataforma (gràfic 5).
Segons una enquesta realitzada per Amnistia Internacional, el 40% de les dones que fan servir la plataforma més d’un cop al dia pateixen abusos online, el 100% de les quals prefereixen no denunciar.
El biaix de gènere és redueix lleugerament quan observem les dades globals de persones usuàries al món (gràfic 6), mantenint una majoria de prop del 60% en el grup d’edat 25-39 anys (gràfic 7).
Gràfic 5
Gràfic 6
Gràfic 7
Pel que fa a la visibilització de les dones a la plataforma, resulta revelador el fet que entre els 10 comptes de Twitter Espanya amb major nombre de persones seguidores, no hi ha cap dona: es troben 7 homes, i 3 clubs de futbol (gràfic 8).
Gràfic 8
Algoritme i llenguatge
Tot i que els detalls dels algoritmes amb els que funcionen les GAFAM és opac, Twitter fonamenta el contingut que ofereix als usuaris en la selecció dels temes d’interès que cada persona marca en realitzar el registre, en la interacció amb altres comptes, i fins i tot en la interacció dels comptes que l’usuari segueix (nodes), amb tercers comptes. A més de contingut patrocinat, Twitter ha introduït canvis en la selecció de continguts i la gestió de comptes verificats, recentment.
Els codis de comunicació a Twitter tenen algunes particularitats, ja que a més dels botons per comentar, marcar “m’agrada” i compartir amb “retuit”, permet silenciar o bloquejar usuaris, temes i converses. Tanmateix , existeixen normes de netiqueta no escrites, i pràctiques que fomenten l’assetjament selectiu. Si bé Twitter ofereix la possibilitat de denunciar comportaments violents, cabria preguntar-se si no és precisament la manca d’efectivitat en els mecanismes de protecció de les persones usuàries una de les raons per la qual la presencia i l’activitat de les dones en aquesta plataforma és minoritària.
Conclusions
Es troba a faltar tant als informes d’Statista, com als de Twitter, el percentatge d’abandonament de la plataforma i el percentatge de publicacions, per gènere. Però, atenent a les dades analitzades, podem concloure que:
- Twitter és una gran arena virtual d’informació i d’expressió pública, altament polititzada i amb potencial d’influència en l’opinió pública.
- Twitter és una empresa fundada per homes i dirigida per homes.
- La majoria dels usuaris de Twitter a Espanya i al món són homes.
- Els principals referents (comptes més seguits) a Twitter són homes, per tant l’abast de la seva veu és major.
- Algunes mecàniques de Twitter afavoreixen l’assetjament selectiu.
- Twitter no disposa d’eines eficaces contra l’assetjament de les persones usuàries.
En paraules de l’acadèmica feminista Mary Beard:
“La literatura i la història ofereixen nombrosos exemples de com –a vegades amb agressivitat, unes altres amb indiferència– s’ha exclòs a les dones de la conversa pública. Aquestes actituds, presumpcions i recels estan arrelats en la nostra cultura i el nostre llenguatge. És necessari ser conscients dels processos i prejudicis que fan que no escoltem les opinions de les dones.” (Beard, 2018)
És Twitter un espai d’expressió pública masculinitzat on la veu de les dones és, novament, exclosa o minoritzada? Podria Twitter modificar el seu algoritme per procurar no continuar perpetuant aquesta exclusió històrica, millorar la seva protecció contra l’assetjament, i treballar activament per una major equitat en la seva plataforma? Radicalment, sí.
FONTS CONSULTADES
Amnistia Internacional (2021, 7 de desembre). Global: Twitter sigue sin proteger a las mujeres en Internet – nuevo informe. https://www.amnesty.org/es/latest/news/2021/12/global-twitter-continues-to-fall-short-on-protecting-women-online-new-report/ [consultat 15/03/2023]
Beard, M. (2018). Mujeres y poder. Crítica.
Clayton, J. (2023, 8 de març). BBC News. Have I been fired? https://www.bbc.com/news/technology-64871183 [consultat el 15/03/2023]
de Mello, V. O., Cheung, F., & Inzlicht, M. (2022). Twitter use in the everyday life: Exploring how Twitter use predicts well-being, polarization, and sense of belonging.
Gozálvez, V., Romero-Rodríguez, L. M. y Larrea-Oña, C. (2019). Twitter y opinión pública. Una perspectiva crítica para un horizonte educativo | Twitter and public opinion. A critical view for an educational outlook. Revista Española de Pedagogía, 77 (274), 403-419. doi: https://doi.org/10.2550/REP77-3-2019-04
Lakshmi Varanasi, Sam Tabahriti (2022, 9 de desembre). Business Insider. Antiguos empleados de Twitter demandan a la empresa por despedir una proporción injusta de mujeres. https://www.businessinsider.es/twitter-enfrenta-ahora-demanda-discriminacion-genero-1167266 [consultat el 30/03/2023]
Statista. (2022). Social media usage in Spain. https://www.statista.com/topics/6021/social-media-usage-in-spain/ [consultat el 15/03/2023]
Statista. (2021) Statista Dossier on social media Twitter in Spain. https://www.statista.com/study/85972/twitter-in-spain/ [consultat el 15/03/2023]
TWITTER INC. (2019, 30 de gener) “La audiencia influyente de Twitter” https://marketing.twitter.com/es_es/insights/la-audiencia-influyente-de-twitter [consultat el 15/03/2023]
Debat4el Twitter amb perspectiva de gènere: s’està perpetuant l’exclusió de les dones dels espais d’opinió pública?
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Clara.
Abans de tot, felicitats per l’anàlisi. Totes les dades exposades al text, trobo que estan adequadament fonamentades en fonts externes. En concret, a Statista, la pròpia Twitter i Kantar Media per a les dades relacionades amb l’ús de Twitter, així com a l’estudi realitzat per Amnistia Internacional sobre l’abús online cap a les dones. També s’aporta informació sobre l’adquisició de Twitter per part d’Elon Musk, la qual cosa es va donar a conèixer a través de mitjans de comunicació mundialment.
No trobo del tot clar l’argument. Al text veiem dades sobre l’ús de Twitter a Espanya, la seva popularitat i les característiques dels seus usuaris. També ens comenta el potencial de Twitter com a espai per a debats polítics i socials i els reptes que afronta en la separació de l’opinió pública i protecció dels usuaris de la violència en línia. No obstant això, no hi ha un argument clar relacionat amb les fonts d’informació.
L’estructura del text és bastant correcte i la bibliografia utilitzada es troba ben citada en el format APA.
Moltíssimes gràcies per l’anàlisi.
Hola, Clara;
M’ha semblat molt interessant la teva anàlisi envers l’aplicació de Twitter i com és d’influent dins de l’opinió pública, ja que justament, jo personalment és l’aplicació que més utilitzo i amb la que m’expresso dia rere dia.
Altrament, m’ha semblat molt interessant la comparativa de la utilització de l’aplicació segons el sexe, veient que hi ha una majoria bastant forta per part dels homes i, penso que justament, per aquesta diferència bastant majoritària, falta l’anàlisi envers les causes o factors que fan que sigui una aplicació més atractiva pels homes, així com la poca visibilitat que tenen les dones dins l’aplicació.
Per la resta, em sembla un informe ben estructurat i molt complet pel que fa al principal ús de l’aplicació i els seus trets
Una abraçada!
Bona tarda Clara,
felicitats per l’informe. A part d’aportar moltes dades, i d’interessants, has comentat que sovint ens trobem amb perfils de gent anònima que discuteix, debat i sovint insulta, a altres comptes no anònimes (figures públiques) per donar la seva opinió amb el màxim respecte. A vegades és el revés.
Sóc usuària de Twitter, però consumidora per llegir les notícies. També he triat aquesta xarxa per fer l’informe per aquest motiu. L’utilitzo molt, però a la vegada la detesto. A vegades només cal llegir cinc minuts al dia per amargar-te i espatllar-te el dia amb opinions, com dèiem, de gent anònima i amb moltes ganes de desfogar-se amb les persones a través d’uns tants caràcters.
Salutacions i gràcies!
Moltes gràcies, Maria, Mariam i Alejandro, pels vostres comentaris.
Després de llegir-vos i reflexionar, he decidit refer part de l’informe i afegir unes conclusions que crec ajudaran a clarificar-lo.
Gràcies i salutacions,
Alba Mansilla
Estudiant | Grau de Comunicació
mansillapa@uoc.edu